El dijous el Guillem va anar a portar unes fulles de col i peles de patata per les gallines d’una veïna, i va tornar amb un pollastre d’uns 5 kg  recent acabat de matar! Per sort, aquesta veïna, va venir a casa per a ensenyar-nos a desplomar el pollastre, destripar-lo i esquarterar-lo, procés que de bon principi m’imaginava molt complicat i resulta que no ho va ser tant!

Em van explicar que per matar-lo ho van fer entre dos, ja que l’animal evidentment, oposa resistència, i el Guillem no havia matat mai cap pollastre i estava una mica perdut.

Una cosa que em preocupava bastant era el procés de “desplomació”…  “Hi ha un truc” em va dir la veïna… i no només m’ho va explicar si no que a més a més ho va fer ella mateixa per a que no em perdés cap detall…

Vam posar una olla molt gran amb aigua a bullir, i vàrem agafar la palangana més gran que tenia a casa per a que hi capigués bé el pollastre. Vaig posar el pollastre a la palangana i un cop l’aigua va arrencar el bull la vam tirar a la palangana on hi teniem el pollastre, al fer això, el que vam fer no va ser res més senzill que dilatar els poros del pollastre i així vam aconseguir que només acariciant el plomatge, aquest sortís com si res…

El procés de desplomar-lo doncs no va ser per tant.

Després ja va venir la feina feixuga, treure-li els intestins, els ulls, el bec, tot això ja requereix pràctica, i uns bons estris de cuina per suposat.

Dels pollastres de pagès se’n aprofita tot. Al dia següent de matar-lo vaig fer un brou on hi posava la carcanada, mitges ales, el coll, el cap (sense els ulls ni el bec i molt ben rentat) les potes (ben descamades) i fins i tot la cresta.

Us puc assegurar que ni el brou que fa la meva àvia podia competir amb el que vaig fer amb aquest pollastre, em va sortir el brou més gustós que he provat mai a la vida!

De la carn d’olla no en va quedar res, de la que va sortir en vaig fer pilota, i la resta ens la vam cruspir tota, inclosa la cresta!

Val a dir que, aquesta vegada,  jo no vaig veure tot el procés de la matança del pollastre, però suposo que la propera vegada no correré tanta sort…

Tot arriba, i per fi després de molt d’esforç la nostra primera collita, aquí teniu carbassons, mongeta tendra (de la plana i de la rodona), tomàquets de sucar i d’amanir, tot 100% ecològic!!!

La veritat és que encara som una mica “novatillus” en el tema hort i hi han algunes cosetes que les hauriem d’haver fet d’una altra manera, com per exemple no plantar massa carbassons ja que surten com xurros… però cap problema! M’he dedicat a fer unes cremes de carbassons boníssimes, la propera actualització serà de crema de carbassó, jeje

Una altra novatada, ha estat la dels enciams, els vam plantar tots de cop enlloc de plantar-los escalonats (primer 10, la setmana següent 10 més, etc) i ens vam trobar que van madurar tots alhora. Imagineu-vos 80 enciams ben madurs a punt per menjar! Bé, sort de la família que en van acceptar molts de bona gana, encara que n’hi va haver molts que no van córrer la mateixa sort ja que van acabat éssent menjar per les gallines, d’espigats que estaven… Però bé, com tot, hem guanyat en experiència, i això no té preu!

La setmana que ve podrem començar a collir les primeres patates, aviam com ens hauràn sortit!

Marxem de vacances i tenia a la nevera 2 kg de taronges que ni somniant ens les acabavem en dos díes, així que alguna cosa havia de fer oi?

Doncs vet aquí, que he fet melmelada de taronja.

Només he fet servir  1kg i mig de taronges, l’altre mig me’l guardo pels esmorzars i la papilla del  BB…

Espero que us agradi!

Ingredients:

-1 i ½ kg de taronges (ja pelades)

-700g de sucre blanc i 150g de sucre morè de canya sense refinar

-1 llimona

-½ got d’aigua

Preparació:

1. Pelem les taronges procurant de treure’ls-hi tota la part blanca, i reservem la pela d’una taronja.

2. Aboquem les taronges al minipimer i les triturem una mica, jo no ho trituro massa perquè m’agrada trobar-hi trossets de fruita a la mermelada, però si la voleu tipus puré doncs la tritureu bé.

3. Posem  les taronges en una cassola amb el sucre, i ho posem al foc sense deixar de remenar.

4. Mentrestant tallarem la pela de la taronja a quadradets o en juliana com més us agradi, i la farem bullir en una olla a part, les escorrem i repetirem l’operació per a treure-li l’amargor forta que té la pell. Reservem.

5. Quan les taronges i el sucre que teniem a la cassola arrenquin el bull abaixarem el foc, afegirem la pela de la taronja a la que li hem tret l’amargor, abocarem també el suc de la llimona i mig got d’aigua,  i ho deixarem fent xup-xup durant 1 hora i mitja aproximadament. Anirem remenant de tant en tant perquè no se’ns enganxi.

6. Passat aquest temps comprovarem que la textura és prou espessa, tenint en compte que quan es refreda espessa bastant. Si és l’adequada, apaguem el foc i anem omplint els pots (que haurem esterilitzat prèviament) els tanquem bé i els fem bullir durant 10 min (han de quedar completament coberts d’aigua) per a fer el buit.

7. Finalment els deixem refredar i els desarem en un lloc fosc.

Ingredients :
-150gr de xocolata fondant
-150gr de mantega
-200 gr de sucre

-4 ous
-140 gr de farina
-1 pessic de sal
-1 sobre de llevat (15gr)

-un grapat d’anous

-un grapat de virutes de xocolata.

Preparació:

1.Escalfem el forn a 180ºC-200ºC

2.Desfem la mantega en una cassola a foc molt lent.

3.Barregem en un bol la mantega desfeta i el sucre. Remenem. Hi afegim els ous. Tornem a remenar.

4. En una cassola a foc molt lent desfem la xocolata i l’afegim a la barreja anterior. Remenem.

5. Tamisem (si no teniu tamisador amb un colador queda de conya) la farina i l’afegim a la barreja, juntament amb un pessic de sal i el llevat i ho remenem de nou fins a obtener una pasta homogènia.

6. Trossegem les anous i les introduim a la pasta juntament amb les virutes de xocolata, remenem bé per a que quedi ben distribuit.

7. Aboquem la pasta en un motllo untat amb mantega i ho introduim al forn.

8. Fornegem durant 30 o 35 min a 180ºC.

9. Deixar que es refredi, tallar-lo en porcions (de 2cmx2cm més o menys) i espolvorejar-lo amb sucre glas.

Podeu afegir a la pasta coco ratllat, si us agrada és clar, o amb una mica d’ametlles mòltes també queden molt bons.

El podeu servir acompanyat d’una bola de gelat (de nata, vainilla…) o bé amb una mica de nata montada, o si preferiu un toc d’acidesa i color amb uns coulis de gerds o maduixes.

Jo aquest matí me’n he menjat un tros, acompanyat d’una tassa de xocolata desfeta amb nata muntada per sobre… de tant en tant m’agrada cuidar-me!