Ingredients:

- 1 carbassa

-oli de girasol

Per la tempura:

- farina

-1 sobre de llevat

-vichy o aigua amb gas

-sal

- sucre

Preparació:

1. Pelem la carbassa, li traiem bé les llavors i la polpa i la rentem bé.

2. Un cop neta  la tallarem en juliana, a talls de com a molt 1 cm. Reservem.

3. Mentrestant prepararem la tempura, posarem tots els ingredients en un bol i els barrejarem, anirem afegint l’aigua de vichy a poc a poc, a mesura que la pasta ens ho demani, tenint en compte que ha de quedar més aviat espessa.

4. Posarem abundant oli a escalfar en una paella.

5. Mentrestant anirem passant la carbassa per la tempura, i un cop l’oli estigui ben calent l’anirem fregint.

6. Un cop fregida, l’anirem deixant en una plata amb paper de cuina per a què vagi absorbint l’excès d’oli.  Un cop fregit servirem inmediatament! Bon profit!

Ingredients:

-1 Carbassa

-Oli de girasol

-Sal

Preparació:

1. Pelem, traiem bé les llavors de la carbassa i la rentem.

2. Amb l’ajuda d’un “pelador de patates” tallarem la carbassa ben prima, un cop l’haguem tallat tota, la salarem.

3. Posem una paella amb força oli, quan estigui ben calent hi anirem abocant la carbassa, per tandes vigilant que no se’ns cogui massa ja que quedaria amarga, però tampoc treure-la massa aviat ja que quedaria tova i el que ens interessa és que quedi cruixent.

4. Un cop fregida la deixarem en un plat amb un parell de trossets de paper de cuina per a que vagi xupant l’excès d’oli. I ja estarà llesta per servir. Bon profit!

Comença la temporada de rovellons i per aquí n’hi ha per parar un carro… Així que m’he decidit a fer conserves, tot ahir vaig estar fent pots i pots de conserva.

Avui us explicaré com fer conserves de rovellons de dues maneres:

1. Rovellons en conserva per aperitiu. (el pot de la dreta)

2. I a l’esquerra Rovellons en conserva per a fer cuinats (en guisats amb carn, o bé a la planxa amb all i julivert, etc )

Preneu nota?

1. Rovellons en conserva per aperitiu:

Ingredients:

-Rovellons  (tants com en volgueu)

-1 cabeça d’alls

-vinagre

-Fulles de llorer

-Julivert

Preparació:

1. Per començar haurem de netejar bé els rovellons amb abundant aigua, potser haureu de fer dues o tres esbandides ja que segurament tindran força terra.

2. Un cop nets els tallarem, primer desfent-nos del tronc, i els anirem tallant del tronc cap enfora a trossets irregulars, així anirem descartant els que estiguin corcats.

3. Els tornem a netejar per acabar de netejar-los millor (no ens agradarà menjar terra…)

4. A continuació els farem bullir 5 minuts amb aigua i abundant sal.

5. Un cop escaldats els posarem en pots de vidre (que tanquin bé) on hi hi haurem tirat a cada pot 1/3 part de vinagre, 2 dents d’all, julivert al gust.

6. I els acabeu d’omplir amb la mateixa aigua de bullir (si veieu que està massa bruta n’hi poseu de nova amb una mica de sal)  i quan estiguin gairebé plens els heu de cobrir amb oli d’oliva i els anirem tapant.

7. Un cop tancats els pots els hi farem el buit posant-los a bullir amb aigua (que els cobreixin) i els deixarem fins que sentim que fagin “pop” (no sol trigar més de 5 min)

 2. Rovellons per a fer cuinats:

Ingredients:

-Rovellons (tants com en volgueu)

-Aigua i sal

Preparació:

1. Per començar haurem de netejar bé els rovellons amb abundant aigua, potser haureu de fer dues o tres esbandides ja que segurament tindran força terra.

2. Un cop nets els tallarem, primer desfent-nos del tronc, i els anirem tallant del tronc cap enfora a trossets irregulars, així anirem descartant els que estiguin corcats.

3. Els tornem a netejar per acabar de netejar-los millor (no ens agradarà menjar terra…)

4. A continuació els farem bullir 5 minuts amb aigua i abundant sal.

5. Un cop escaldats els posarem en pots de vidre (que tanquin bé) amb la mateixa aigua de bullir (si veieu que està massa bruta n’hi poseu de nova amb una mica de sal)

6. Un cop tancats els pots els hi farem el buit posant-los a bullir amb aigua (que els cobreixin) i els deixarem fins que sentim que fagin “pop” (no sol trigar més de 5 min)

Tenim un groseller vermell al pati i tot just fa dos dies en vam recollir les groselles que ja tenien una pinta esplèndida. Tot pensant què fer-ne, dubtava entre fer confitura, melmelada o bé suc de grosella, encara que tenia moltes més opcions per aprofitar aquest exquisit fruit però aquestes tres últimes em cridaven més l’atenció per endinsar-me al meravellós món de la grosella.

La grosella és el fruit de les diferents varietats de grosellers, arbustos de fins a 2 metres que  creix en regions temperades i fredes. Maduren durant els mesos d’estiu i tardor, segons el clima de la zona.  Són de baix contingut calòric per la seva escassa aportació d’hidrats de carboni.  Són especialment riques en vitamina C.

En general, les baies silvestres són una bona font de fibra, potassi, ferro i calci, d’acció astringent i de diversos àcids orgànics.

Aquí, a la zona dels Pirineus, és un lloc ideal per a tenir groselles, ja que és un fruit que aguanta molt bé les glaçades.

A continuació us explico quins passos he seguit per a fer aquesta melmelada.

Ingredients:

 -1kg de groselles

-1kg de sucre

-Suc de mitja llimona

Preparació:

 1. Triem les groselles procurant que no quedi cap tija. Les rentem amb abundant aigua amb cura de no rebentar cap gra.

2. Un cop ben netes les posarem en una olla juntament amb el sucre i anirem remenant fins que arrenqui el bull.

3.  Abaixem el foc i continuem remenant, amb uns 15 minuts més d’ebullició n’hi haurà prou.

4.  A continuació ho passem tot per un colador prim, i aixafarem les pells per aprofitar-ne tot el suc.

5. Posarem el resultat de nou a la olla, a foc lent,  juntament amb el suc de la llimona, i anirem remenant fins que assoleixi la textura desitjada. (ha de quedar gelatinós)

6. Ho abocarem en pots de vidre (han d’estar ben nets) , els taparem i els hi farem el buit posant-los en una olla prou gran, i cobrint-los d’aigua i els deixarem bullir uns 5 minuts.

Espero que us agradi!

Marxem de vacances i tenia a la nevera 2 kg de taronges que ni somniant ens les acabavem en dos díes, així que alguna cosa havia de fer oi?

Doncs vet aquí, que he fet melmelada de taronja.

Només he fet servir  1kg i mig de taronges, l’altre mig me’l guardo pels esmorzars i la papilla del  BB…

Espero que us agradi!

Ingredients:

-1 i ½ kg de taronges (ja pelades)

-700g de sucre blanc i 150g de sucre morè de canya sense refinar

-1 llimona

-½ got d’aigua

Preparació:

1. Pelem les taronges procurant de treure’ls-hi tota la part blanca, i reservem la pela d’una taronja.

2. Aboquem les taronges al minipimer i les triturem una mica, jo no ho trituro massa perquè m’agrada trobar-hi trossets de fruita a la mermelada, però si la voleu tipus puré doncs la tritureu bé.

3. Posem  les taronges en una cassola amb el sucre, i ho posem al foc sense deixar de remenar.

4. Mentrestant tallarem la pela de la taronja a quadradets o en juliana com més us agradi, i la farem bullir en una olla a part, les escorrem i repetirem l’operació per a treure-li l’amargor forta que té la pell. Reservem.

5. Quan les taronges i el sucre que teniem a la cassola arrenquin el bull abaixarem el foc, afegirem la pela de la taronja a la que li hem tret l’amargor, abocarem també el suc de la llimona i mig got d’aigua,  i ho deixarem fent xup-xup durant 1 hora i mitja aproximadament. Anirem remenant de tant en tant perquè no se’ns enganxi.

6. Passat aquest temps comprovarem que la textura és prou espessa, tenint en compte que quan es refreda espessa bastant. Si és l’adequada, apaguem el foc i anem omplint els pots (que haurem esterilitzat prèviament) els tanquem bé i els fem bullir durant 10 min (han de quedar completament coberts d’aigua) per a fer el buit.

7. Finalment els deixem refredar i els desarem en un lloc fosc.

En aquest cas jo tenia un paquet d’obleas d’un dia d’aquests que vaig fer empanades, també tenia por ahi mig pot de tomàquet fregit, una mica de formatge ratllat i quatre culs d’embotit…

Per la base :

-obleas tantes com pizzes (si no en teniu podeu fer-ho amb pa sobrant del migdia o fins i tot amb pa de motlle, aquest últim millor si està una mica endurit)

-tomàquet fregit de pot

-formatge ratllat tipus mozzarella  

Agafem la base, la pintem amb una mica de tomàquet fregit i li posem una mica de formatge ratllat. A partir d’aquí ja tenim una margarita normal i corrent que la podrem convertir en una hawaiana si hi afegim pinya i pernil dolç, o en una romana si hi afegim olives negres i xampinyons, o en una 4 formatges si en tinguessim per la nevera.

També la podem fer a la carbonara, a la base (sense tomàquet) hi posem formatge ratllat tipus mozzarella, unes tires de bacó i 2 o 3 cullerades soperes de nata líquida, hi afegim una mica més de formatge ratllat i cap a forn!

Podeu fer pizzetes més sofisticades, però com ja diu l’entrada en principi es tracta de sortir del pas amb el poc que tinguem a la nevea o al rebost.

I què més us he de dir? És una sortida fàcil i molt àmplia de fer, ja que  podem inventar la nostra pròpia pizza. Així que no sigueu mandrosos i abans que sopar un sandvitx de qualsevol cosa, podem fer-nos un sopar boníssim amb quatre cosetes sueltes que tinguem a la nevera! La qüestió està en posar-hi ganes, una mica d’idea i fer-ho!

Tenia moltes ganes de fer aquesta recepta, m’encanten els musclos i fets així em perden! El dimecres vaig trucar al Segundo per a que m’expliqués amb pèls i senyals el què, el com i el quan d’aquest exquisit plat.
Sempre que ens conviden a dinar ens sorprenen amb una sèrie de plats que no passen gens desapercebuts. Normalment fan un aperitiu a base d’olivetes, formatge d’ovella i pernil de gla, que el talla ell mateix just abans de menjar. Després van apareixent una sèrie d’entrants a quin més bo… gambetes a la planxa, ous farcits, navalles o musclos, amanides, i quan t’has deleitat amb tot això t’espera un segon plat per llepar-se els dits: fricandó, xai, rap en salseta o la seva famosa “garbanzada“; tot això t’ho vas menjant recent fet, ja que el Padrí diu que si no, no val res, i que el bon menjar s’ha de menjar just acabat de fer per poder gaudir-lo com cal! La veritat és que són els millors amfitrions que un convidat pugui tenir (s’hi deixen la pell!)
Bé, i al que anava, la última vegada que vam anar a dinar a casa seva, un d’aquests entrants eren musclos amb una salseta que em va enamorar tant que aquí us enganxo la recepta, els vaig fer dimecres com a entrant per dinar i em van quedar boníssims! Gràcies Segun per la teva aportació

Ingredients:

-1 kg de musclos (si pot ser de roca)

-10 ametlles

-10 avellanes

-2 dents d’all

-1 cullerada de julivert

-1/2 got de vi blanc

-1 fulla de llorer

-3 tomàquets madurs (per a fer-lo fregit)

Preparació:

1. Obrim els musclos al vapor amb una mica d’aigua (molt poca).

2. Mentrestant rallem els tomàquets i els posem en una paella preescalfada amb una mica d’oli d’oliva, fins que n’obtinguem tomàquet fregit. Reservem.

3. Fem una picada amb les ametlles, les avellanes, els alls i el julivert.

4. Un cop oberts els musclos els colem i reservem el suc.

5. Posem oli a escalfar en una paella i hi sofregim la picada, li donem unes voltes per a que es dauri una mica però amb compte que no se’ns cremi. Després hi introduïm el tomàquet fregit i remenem.

6. A continuació hi afegim el vi blanc i la fulla de llorer i remenem fins que trenqui el bull.

7. Hi posem el suc dels musclos que havíem reservat i tornem a remenar, uns 5 minuts. Rectifiquem de sal.

8. Finalment i hi introduïm els musclos (de cap per avall per a que no es ressequin i agafin el gustet de la salsa) ho tapem i ho deixem a foc molt baix uns 10 minuts. Servir calent.

]]> http://www.receptes-cuina.com/musclos-del-padri/feed/ 0 http://www.receptes-cuina.com/porra-antequerana/ http://www.receptes-cuina.com/porra-antequerana/#comments Sun, 28 Jun 2009 13:57:00 +0000 admin http://www.receptes-cuina.com/porra-antequerana/

-4 llesques de pa de pagès del dia abans (del que només n’utilitzarem la molla)

 -6 tomàquets madurs (grans)

 1. Agafem les llesques de pa li traiem la crosta i les remullem amb aigua.

El divendres passat em vaig llevar prou d’hora a dos quarts de nou ja havia esmorzat, i resulta que cap allà les dotze, la panxa em va començar a fer un “rau-rau” i no em podia resistir a agafar un tall de fuet o formatge per picar… però no recordava que encara no puc!

Tenia la nevera oberta i la panxa no callava! I allà estaven el senyor espetec i el seu amic curat d’ovella xiuxiuejant “menja’m…. meeenja’m!!!!”
Però últimament em sobren les verdures a la nevera, i allà al costat de la temptació hi tenia escalivada i un pot de bonítol.

Vaig agafar una torradeta d’arròs integral, i m’hi vaig posar una mica de bonítol (en pot de vidre) unes arbequines trossejades i per sobre el pebrot i l’esbergínia escalivats, i unes gotes d’oli d’oliva, boníisim!!!

Una tapa realment deliciosa i que no té res a envejar al pa amb formatge i pernil… al contrari, que està completament lliure de greixos saturats i la preparació és ràpida i senzilla.

Pels qui feu dietes (ja sigui pel colesterol o d’aprimar) aconsello tenir sempre a la nevera una mica de pebrot i esbergínia escalivats, ja que és un complement perfecte per a gran varietat de plats (amanides, torradetes, amb ensaladilla russa…) i és molt senzill de fer.

A més a més també podeu fer paté d’escalivada (recepta extreta d’internet boníssim)

 Ingredients:

Una altra recepta tipus paté per picar molt i molt bona és la que em van comentar la setmana passada a a la botiga on compro les herbes i altres complements vegetarians…

 Ingredients:

-Es tritura tot fins que quedi una textura semblant a la del paté, si es vol es pot corregir de sal.