La matança del pollastre
La setmana passada un veí del poble, ens va regalar un pollastre. Ja feia dies que amenaçava en regalar-nos un, però insistia que ell ens el regalava viu, i ja ens espavilariem nosaltres a fer la resta…
El dijous el Guillem va anar a portar unes fulles de col i peles de patata per les gallines d’una veïna, i va tornar amb un pollastre d’uns 5 kg recent acabat de matar! Per sort, aquesta veïna, va venir a casa per a ensenyar-nos a desplomar el pollastre, destripar-lo i esquarterar-lo, procés que de bon principi m’imaginava molt complicat i resulta que no ho va ser tant!
Em van explicar que per matar-lo ho van fer entre dos, ja que l’animal evidentment, oposa resistència, i el Guillem no havia matat mai cap pollastre i estava una mica perdut.
Una cosa que em preocupava bastant era el procés de “desplomació”… “Hi ha un truc” em va dir la veïna… i no només m’ho va explicar si no que a més a més ho va fer ella mateixa per a que no em perdés cap detall…
Vam posar una olla molt gran amb aigua a bullir, i vàrem agafar la palangana més gran que tenia a casa per a que hi capigués bé el pollastre. Vaig posar el pollastre a la palangana i un cop l’aigua va arrencar el bull la vam tirar a la palangana on hi teniem el pollastre, al fer això, el que vam fer no va ser res més senzill que dilatar els poros del pollastre i així vam aconseguir que només acariciant el plomatge, aquest sortís com si res…
El procés de desplomar-lo doncs no va ser per tant.
Després ja va venir la feina feixuga, treure-li els intestins, els ulls, el bec, tot això ja requereix pràctica, i uns bons estris de cuina per suposat.
Dels pollastres de pagès se’n aprofita tot. Al dia següent de matar-lo vaig fer un brou on hi posava la carcanada, mitges ales, el coll, el cap (sense els ulls ni el bec i molt ben rentat) les potes (ben descamades) i fins i tot la cresta.
Us puc assegurar que ni el brou que fa la meva àvia podia competir amb el que vaig fer amb aquest pollastre, em va sortir el brou més gustós que he provat mai a la vida!
De la carn d’olla no en va quedar res, de la que va sortir en vaig fer pilota, i la resta ens la vam cruspir tota, inclosa la cresta!
Val a dir que, aquesta vegada, jo no vaig veure tot el procés de la matança del pollastre, però suposo que la propera vegada no correré tanta sort…
17 novembre, 2009 a les 10:44
Ahora que ya has superado el 1r. paso, el próximo será la matanza del cerdo, así que ir afilando les eines.