Marxem de vacances i tenia a la nevera 2 kg de taronges que ni somniant ens les acabavem en dos díes, així que alguna cosa havia de fer oi?

Doncs vet aquí, que he fet melmelada de taronja.

Només he fet servir  1kg i mig de taronges, l’altre mig me’l guardo pels esmorzars i la papilla del  BB…

Espero que us agradi!

Ingredients:

-1 i ½ kg de taronges (ja pelades)

-700g de sucre blanc i 150g de sucre morè de canya sense refinar

-1 llimona

-½ got d’aigua

Preparació:

1. Pelem les taronges procurant de treure’ls-hi tota la part blanca, i reservem la pela d’una taronja.

2. Aboquem les taronges al minipimer i les triturem una mica, jo no ho trituro massa perquè m’agrada trobar-hi trossets de fruita a la mermelada, però si la voleu tipus puré doncs la tritureu bé.

3. Posem  les taronges en una cassola amb el sucre, i ho posem al foc sense deixar de remenar.

4. Mentrestant tallarem la pela de la taronja a quadradets o en juliana com més us agradi, i la farem bullir en una olla a part, les escorrem i repetirem l’operació per a treure-li l’amargor forta que té la pell. Reservem.

5. Quan les taronges i el sucre que teniem a la cassola arrenquin el bull abaixarem el foc, afegirem la pela de la taronja a la que li hem tret l’amargor, abocarem també el suc de la llimona i mig got d’aigua,  i ho deixarem fent xup-xup durant 1 hora i mitja aproximadament. Anirem remenant de tant en tant perquè no se’ns enganxi.

6. Passat aquest temps comprovarem que la textura és prou espessa, tenint en compte que quan es refreda espessa bastant. Si és l’adequada, apaguem el foc i anem omplint els pots (que haurem esterilitzat prèviament) els tanquem bé i els fem bullir durant 10 min (han de quedar completament coberts d’aigua) per a fer el buit.

7. Finalment els deixem refredar i els desarem en un lloc fosc.

En aquest cas jo tenia un paquet d’obleas d’un dia d’aquests que vaig fer empanades, també tenia por ahi mig pot de tomàquet fregit, una mica de formatge ratllat i quatre culs d’embotit…

Per la base :

-obleas tantes com pizzes (si no en teniu podeu fer-ho amb pa sobrant del migdia o fins i tot amb pa de motlle, aquest últim millor si està una mica endurit)

-tomàquet fregit de pot

-formatge ratllat tipus mozzarella  

Agafem la base, la pintem amb una mica de tomàquet fregit i li posem una mica de formatge ratllat. A partir d’aquí ja tenim una margarita normal i corrent que la podrem convertir en una hawaiana si hi afegim pinya i pernil dolç, o en una romana si hi afegim olives negres i xampinyons, o en una 4 formatges si en tinguessim per la nevera.

També la podem fer a la carbonara, a la base (sense tomàquet) hi posem formatge ratllat tipus mozzarella, unes tires de bacó i 2 o 3 cullerades soperes de nata líquida, hi afegim una mica més de formatge ratllat i cap a forn!

Podeu fer pizzetes més sofisticades, però com ja diu l’entrada en principi es tracta de sortir del pas amb el poc que tinguem a la nevea o al rebost.

I què més us he de dir? És una sortida fàcil i molt àmplia de fer, ja que  podem inventar la nostra pròpia pizza. Així que no sigueu mandrosos i abans que sopar un sandvitx de qualsevol cosa, podem fer-nos un sopar boníssim amb quatre cosetes sueltes que tinguem a la nevera! La qüestió està en posar-hi ganes, una mica d’idea i fer-ho!

Buscava alguna manera interessant d’aprofitar un litre de caldo del “cocido” (estofat de cigrons) que tenia a la nevera i la veritat és que vaig trobar una delícia, aquest arròs que és típic de la Cuina Valenciana i que normalment es fa al dia següent d’haver fet l’estofat de cigrons, per poder així aprofitar-ne el caldo i la carn que ens hagi pogut sobrar. La recepta no la he fet exacte, ja que originàriament aquest tipus d’arròs es fa al forn i com sabeu ha de quedar completament sec, personalment m’agrada més l’arròs caldós (qüestió de gustos!) i la he fet a la cassola i per això li he posat ou dur (la recepta original no en porta). Però la podeu fer com més us vingui de gust o a inspiració del moment.

 (per a 4 persones)