Ingredients: (per a 6 persones)

- 1kg de carn picada

- 1 ceba gran

-3 dents d’all

-3 o 4 pastanagues

-500gr de sofregit de tomàquet

-30 plaques per a lassanya

-salsa beixamel

-formatge ratllat greixós (mozzarella, emmental, havarti…)

Preparació:

1. Sofregir la ceba picada en una paella amb oli d’oliva, abans que estigui cuita abocarem les pastanagues tallades a daus i deixarem que es cogui.

2. Un cop estigui feta hi tirarem els alls picadets, a continuació hi aboquem la carn picada, salpebrem, i anirem remenant per a que no se’ns enganxi.

3. Un cop la carn hagi tret tot el suc hi aboquem el sofregit de tomàquet (jo normalment en faig quantitats i els envaso al buit, així guanyem molt de temps a l’hora de fer menjars) Anem remenant, ho tastem de sal i si ho trobem al punt apaguem el foc i reservem.

4. A banda farem bullir les plaques per a lassanya en una olla gran amb oli, sal i una fulla de llorer. Un cop bullides les passem per aigua freda per a tallar la cocció i les col·locarem ben planes sobre un drap a sobre del marbre de la cuina.

5. Mentrestant farem una beixamel, posarem en un cassó una mica de mantega, quan estigui desfeta hi abocarem un got de llet. A continuació desfem dues cullerades soperes de farina en mig got de llet, quan quedi una salsa llisa i sense grumolls la podem anar abocant al cassó, sense deixar de remenar, i a foc molt lent. Anirem abocant llet segons la quantitat de bexamel que volguem fer. Finalment hi afegim un polsim de sal, pebre i nou moscada, remenem i ja tenim feta la salsa.

6. Anirem preparant les cassoletes, primer hi posarem una placa de lassanya a la base, i la carn que haviem reservat per sobre, i anirem fent pisos (jo he fet un total de quatre pisos) un cop posada la última placa hi aboquem la salsa beixamel per sobre i ho rematem amb una mica de formatge ratllat.

7. Col·loquem les cassoletes al forn preescalfat a 180º, deixem gratinar i ja podem gaudir d’una deliciosa lassanya casolana.

Ingredients:

-2 truites de riu netes i sense espina

-4 patates

-2 cebes grans

-4 llonses de pernil salat

-Sal maldon, pebre

-Vi blanc

-El suc de mitja llimona

-  2 llonses de Formatge d’ovella

Preparació:

1. Col·loquem a la base d’una safata per a forn les cebes talladles en juliana i les patates tallades a daus i ho posem al forn preescalfat a 180º

2. Mentrestant farcirem les truites amb una llonsa de pernil. Quan les patates estiguin a mig fer posarem les truites a sobre amb una mica de sal maldon per sobre, pebre, un got de vi blanc i el suc de la llimona.

3. Quan estigui tot cuit treurem la safata i col·locarem per sobre les truites una llonsa de pernil i a sobre el formatge d’ovella, ho tornarem a introduir al forn un minutet i llestos. Bon profit!

Ingredients:

-5 ous

-3 dents d’all

-un grapat de camagrocs deshidratats (o frescos si en teniu)

-oli d’oliva, pebre negre i sal

Preparació:

1. Per començar posarem a hidratar els camagrocs posant-los en un bol amb aigua.

2. Un cop hidratats els posarem a sofregir en una paella amb una mica d’oli, pebre negre i sal.

3. Un cop estiguin gairebé fets hi afegirem els allets tallats a daus.

4. A continuació hi afegirem els ous prèviament batus, i deixarem fer la truita. Bon profit!

Avui us vull presentar aquesta recepta de tradició familiar que m’encanta…

El gazpachuelo és un plat originari de Màlaga, però molt extès també per la zona del ponent  de Granada (Loja, Huétor- Tajar…)

Igual que moltes altres receptes antigues, hi ha moltes variants de la Sopa de Gazpachuelo, segons diuen, originàriament era un plat típic de mariners, i el feien a base de sopa de peix, ou i alls, però a les zones més pobres on el peix escassejava va derivar en una sopa a base de patates i ou.

A casa,   fem aquesta última, que és molt senzilla de fer, i tot i la seva senzillesa és molt agradable al paladar.

Si feu aquest plat amb molta cura i molt d’amor segur que us agradarà. Proveu-ho!

 Ingredients: (per 4 persones)

-5 ous

-2  patates mitjanetes

-oli d’oliva

- una dotzena de gambes o llagostins (opcional)

-vinagre de vi blanc

-llimona

-sal

Preparació:

1. Posem les patates tallades a daus a bullir en una olla amb aigua i sal. Quan estiguin gairebé fetes hi trenquem els 4 ous. Un cop hagin cuallat els ous (1 o 2 minuts) apagarem el foc i reservem.

2. A part farem les gambes a la planxa. Un cop fetes les pelarem i les aboquem a la olla.

3. Mentrestant farem una maionesa amb 1 ou, oli d’oliva, un rajolí de llimona i un pessic de sal.

4. Comprovarem que el contingut de la olla que haviem reservat estigui tèbi i anirem abocant-hi la maionesa a culleradetes i anirem remenant. Aquest procès és el més delicat ja que si deslliguem la maionesa amb l’aigua massa calenta se’ns podria tallar, i si la hi tiressim de cop també. Un truc per a deslligar la maionesa i que no se’ns talli la sopa és anar abocant cullerades de l’aigua tèbia de la olla a la maionesa, i anar remenant, un cop tinguem la maionesa líquida, la anirem abocant a la olla a poc a poc, amb molt de compte i anar remenant a mesura que l’anem abocant.

5. Finalment hi tirarem un raig de vinagre al gust i rectificarem de sal.

6. Aquest plat s’ha de servir calent, si veieu que s’ha refredat durant el procés de preparació (molt probable) i l’heu de tornar a escalfar aneu amb compte que al escalfar-lo no arribi a bullir.

Bon profit!

Ingredients: (per 4 persones)

-500 gr d’espaqueti

-1 ceba

- 4 tomàquets madurs

- 2 llaunes de tonyina

- 10 olives negres

- 2 dents d’all

-Formatge ratllat

-Pebre negre mòlt, oli d’oliva i sal.

 Preparació:

1. Posar una olla amb aigua i sal a bullir. Quan arrenqui el bull hi tirarem els espagueti. Els deixarem bullir de 7 a 10 min. Els colem, els hi tirem un bon raig d’aigua freda i reservem.

2. Farem un sofregit amb la ceba ben picada,  els tomàquets ratllats i els alls picadets.

3. Tallarem les olives (sense pinyol) a rodanxes i les afegim al sofregit un cop estigui fet. Les deixarem un minut a foc viu. Seguidament hi afegim mig got de vi blanc  i deixem reduïr.

4. Tot seguit hi afegirem la tonyina. Abaixem el foc i remenem un parell de minuts més. Hi afegirem pebre negre mòlt i rectifiquem de sal.

5. Un cop tinguem la pasta i el sofregit llestos ho aboquem tot en una plata per a forn, i posarem una mica de formatge ratllat per sobre i gratinarem uns 7 min al forn preescalfat a 180ºC

Jo aquesta vegada els he gratinat amb formatge Roncal,  que els hi ha donat un gust realment bo… proveu-ho!

Ingredients:

- 1 carbassa

-oli de girasol

Per la tempura:

- farina

-1 sobre de llevat

-vichy o aigua amb gas

-sal

- sucre

Preparació:

1. Pelem la carbassa, li traiem bé les llavors i la polpa i la rentem bé.

2. Un cop neta  la tallarem en juliana, a talls de com a molt 1 cm. Reservem.

3. Mentrestant prepararem la tempura, posarem tots els ingredients en un bol i els barrejarem, anirem afegint l’aigua de vichy a poc a poc, a mesura que la pasta ens ho demani, tenint en compte que ha de quedar més aviat espessa.

4. Posarem abundant oli a escalfar en una paella.

5. Mentrestant anirem passant la carbassa per la tempura, i un cop l’oli estigui ben calent l’anirem fregint.

6. Un cop fregida, l’anirem deixant en una plata amb paper de cuina per a què vagi absorbint l’excès d’oli.  Un cop fregit servirem inmediatament! Bon profit!

Ingredients:

-1 Carbassa

-Oli de girasol

-Sal

Preparació:

1. Pelem, traiem bé les llavors de la carbassa i la rentem.

2. Amb l’ajuda d’un “pelador de patates” tallarem la carbassa ben prima, un cop l’haguem tallat tota, la salarem.

3. Posem una paella amb força oli, quan estigui ben calent hi anirem abocant la carbassa, per tandes vigilant que no se’ns cogui massa ja que quedaria amarga, però tampoc treure-la massa aviat ja que quedaria tova i el que ens interessa és que quedi cruixent.

4. Un cop fregida la deixarem en un plat amb un parell de trossets de paper de cuina per a que vagi xupant l’excès d’oli. I ja estarà llesta per servir. Bon profit!

Ingredients:

-1 quart d’isard tallat a daus

-6 patates

-2 cebes

-3 tomàquets madurs

-4 pastanagues

-1 branca de farigola

-1 farcellet de llorer i romaní

-1/2 litre de vi blanc

-1/2 got de coñac

-1 litre de caldo

-25gr de xocolata negra del 70%

-oli d’oliva

-julivert

-sal

-pebre

-4 o 5 dents d’all

Per la picada:

-1 grapat d’ametlles

-1 grapat d’avellanes

-2 galetes maria

Preparació:

1. Posem l’isard, prèviament rentat, en una olla ben fonda juntament amb el vi, el julivert i el farcellet de llorer i el deixarem macerar unes 2 hores.

2. Passades les 2 hores, treurem la carn de l’olla i la posarem a escórrer bé, reservant el suc que vagi deixant anar juntament amb el vi de la maceració.

3. Un cop tinguem la carn ben escorreguda la  salpebrem i la posarem a sofregir amb una paella amb l’oli ben calent, de manera que quedi rostida per fora però crua per dins. Reservem.

4. Al mateix oli de sofregir la carn, farem un sofregit amb la ceba, els tomàquets, la pastanaga, i els alls (sense pelar i una mica aixafats)

5. Quan el sofregit estigui gairebé a punt hi tirarem la branca de farigola, i recuperarem el farcellet de llorer que haviem fet servir per a macerar la carn, donarem un cop de foc i abocarem el sofregit en un tupí de fang, juntament amb mig got de vi blanc i el conyac.

6. Quan hagi reduït hi abocarem la carn i el vi blanc que haviem fet servir per a macerar la carn, quan arrenqui el bull hi afegirem al caldo, però no tot, anirem afegint a mesura que vagi reduïnt.

7. Ho deixarem coure a foc molt baix un mínim de dues hores (jo l’he deixat 4 hores), haurem d’anar punxant la carn de tant en tant per a comprovar-ne la tendresa, si no està prou tendre allargarem el temps de cocció, anant amb compte de no deixar-la massa estona ja que si no la carn podría quedar massa tendre i desfer-se.

8. Un cop feta la carn farem la picada (amb l’ajuda del morter) i l’abocarem a l’estofat juntament amb la presa de xocolata i ho deixarem coure tot uns vint minuts més.

9. Finalment fregirem les patates tallades a daus, en una paella a part, un cop fregides les abocarem al tupí. Bon profit!

La setmana passada un veí del poble, ens va regalar un pollastre. Ja feia dies que amenaçava en regalar-nos un, però insistia que ell ens el regalava viu, i ja ens espavilariem nosaltres a fer la resta…

El dijous el Guillem va anar a portar unes fulles de col i peles de patata per les gallines d’una veïna, i va tornar amb un pollastre d’uns 5 kg  recent acabat de matar! Per sort, aquesta veïna, va venir a casa per a ensenyar-nos a desplomar el pollastre, destripar-lo i esquarterar-lo, procés que de bon principi m’imaginava molt complicat i resulta que no ho va ser tant!

Em van explicar que per matar-lo ho van fer entre dos, ja que l’animal evidentment, oposa resistència, i el Guillem no havia matat mai cap pollastre i estava una mica perdut.

Una cosa que em preocupava bastant era el procés de “desplomació”…  “Hi ha un truc” em va dir la veïna… i no només m’ho va explicar si no que a més a més ho va fer ella mateixa per a que no em perdés cap detall…

Vam posar una olla molt gran amb aigua a bullir, i vàrem agafar la palangana més gran que tenia a casa per a que hi capigués bé el pollastre. Vaig posar el pollastre a la palangana i un cop l’aigua va arrencar el bull la vam tirar a la palangana on hi teniem el pollastre, al fer això, el que vam fer no va ser res més senzill que dilatar els poros del pollastre i així vam aconseguir que només acariciant el plomatge, aquest sortís com si res…

El procés de desplomar-lo doncs no va ser per tant.

Després ja va venir la feina feixuga, treure-li els intestins, els ulls, el bec, tot això ja requereix pràctica, i uns bons estris de cuina per suposat.

Dels pollastres de pagès se’n aprofita tot. Al dia següent de matar-lo vaig fer un brou on hi posava la carcanada, mitges ales, el coll, el cap (sense els ulls ni el bec i molt ben rentat) les potes (ben descamades) i fins i tot la cresta.

Us puc assegurar que ni el brou que fa la meva àvia podia competir amb el que vaig fer amb aquest pollastre, em va sortir el brou més gustós que he provat mai a la vida!

De la carn d’olla no en va quedar res, de la que va sortir en vaig fer pilota, i la resta ens la vam cruspir tota, inclosa la cresta!

Val a dir que, aquesta vegada,  jo no vaig veure tot el procés de la matança del pollastre, però suposo que la propera vegada no correré tanta sort…